Als 17 anys, quan havia de triar què estudiar, volia fer matemàtiques, però com em van dir que no tindria sortida vaig fer enginyeria. No em va agradar gens, però ja que aprovava vaig acabar-la. I en acabar-la, com que vaig trobar feina ràpid, vaig treballar d’enginyera. Vaig comprar-me un cotxe, un pis… Vaig anar fent, fins que als 29 anys vaig tenir una crisis existencial molt gran, res tenia sentit…

Mirant-ho amb perspectiva, als 17 no em coneixia i, per tant, triar enginyeria no va ser una mala decisió si només pensem en termes “estudis-feina”. Però els estudis i la feina formen part de la vida. L’error és no aprofitar per fer una reflexió vital, amb més perspectiva. Trobo a faltar una assignatura sobre la vida a l’escola, a la Universitat. Més converses a casa. Què fem, per què ho fem…  Ens cal saber que, a la vida, passen coses, qüestionar-nos què és l’èxit, què és el que ens omple, veure i conèixer molts exemples reals, personals i vitals de vides no lineals.

El documental l’hem fet perquè serveixi d’eina de reflexió i de conversa. I és que els anys van passant …